Universitat Rovira i Virgili

Tornar

Aperitius de ciència

Què va ser primer, el vi o la cervesa?


Laura Bricio Segura
Investigadora del Departament Història i Història de l'Art
laura.bricio(ELIMINAR)@urv.cat

Tot i que es creu que l'elaboració i el consum de cervesa té els orígens en el mateix moment que es van conrear els cereals amb el sorgiment del neolític, situat a la zona del Creixent Fèrtil, les primeres manifestacions les trobem juntament amb les primeres elaboracions de pa, al voltant del 8.000 aC. Durant aquest procés era necessari remullar els cereals (ordi i blat) en aigua per estovar-los, fet que hauria afavorit les primeres maceracions i la fermentació posterior del gra. Així començava la primera cervesa, elaborada de forma molt rudimentària.

La primera fabricació sistemàtica la trobem a partir del 4.000 aC a l'àrea mesopotàmica (Godin Tepe) i després la van perfeccionar els sumeris i els egipcis. A Europa, però, no trobem documentat aquest procés fins al 4.300 aC, justament en una cova d'època neolítica, la de Can Sadurní (Begues), on es va localitzar un conreu d'ordi des d'etapes molt primerenques. Aquest fet va afavorir la fabricació de cervesa, que els pobladors van aconseguir perfeccionant un mètode de maltatge de cereals i la maceració posterior a l'interior de la cova utilitzant petites tenalles ceràmiques.

Per les restes trobades, sembla que aquesta cervesa s'hauria utilitzat en dos sentits: com un complement nutritiu de la dieta dels habitants de Can Sadurní i també com a part de les ofrenes funeràries que es feien durant els enterraments.

Malgrat l'antiguitat d'aquestes dades, el més sorprenent és que a Europa les mostres d'elaboració de vi són encara més antigues. Les primeres proves, localitzades a Geòrgia (Mar Negre), datarien del 6.000 aC, és a dir, fa més de 8.000 anys. Aquestes comunitats humanes haurien conreat la vinya silvestre durant el neolític i haurien iniciat l'elaboració de vi poc després. S'han trobat restes als jaciments de Gadachrili Gora, on es van analitzar unes grans tenalles ceràmiques i es van trobar tres elements bioquímics que són indicadors de vinificació: àcid tartàric, àcid succínic i àcid màlic.

La quantitat de tenalles analitzades i l'enorme recull de proves han fet pensar que no era una activitat secundària, sinó que la vitivinicultura en va ser la principal activitat econòmica que des d'aquesta zona del Caucas es va estendre cap a Mesopotàmia, la península d'Anatòlia i el Llevant mediterrani.

Així doncs, podem dir que a Europa el vi és molt més antic que la cervesa: l'elaboració i el consum estan plenament documentats arqueològicament a partir del 6.000 aC i la cervesa, a partir del 4.300 aC.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar