Universitat Rovira i Virgili

Tornar

Aperitius de ciència

Aquest vermell només és al teu cap



José Manuel Gavilán Ibáñez
Investigador del Departament de Psicologia
jm.gavilan(ELIMINAR)@urv.cat

Vivim en un món vívidament acolorit. El blau del mar, el verd dels arbres o el vermellós del capvespre. Pensem que el color és una propietat fonamental dels objectes del món, però en realitat és una "il·lusió" que passa únicament a la nostra ment, no és una propietat primària de la realitat objectiva

L'estímul que ens permet veure els colors és la llum, una radiació electromagnètica que pot produir una font natural, com el sol, o artificial, com una bombeta. La llum consisteix en unes petites partícules d'energia anomenades fotons que viatgen per l'espai a una velocitat molt alta. En el viatge, aquestes partícules generen unes ones, és a dir, emeten determinades vibracions o oscil·lacions per segon que s'anomenen freqüència o longitud d'ona.

La llum es projecta sobre els objectes, que absorbeixen unes longituds d'ona i en reflecteixen d'altres. Les longituds d'ona reflectides pels objectes són les que arriben a la nostra retina. Un cop a la retina, les diferents longituds d'ona contacten amb uns receptors anomenats cons. Tenim tres tipus de con, cadascun compost per una substància química que reacciona de manera específica a la velocitat dels fotons. Per tant, els nostres cons són particularment sensibles a les longituds d'ona curta, mitjana i llarga. Quan la llum reflectida pels objectes arriba als cons, converteixen les longituds d'ona en senyals elèctrics que seran interpretats per les àrees corticals de la visió.

Quan una tomaca és il·luminada per una font de llum, absorbeix les longituds d'ona curta i mitjana i reflecteix selectivament les longituds d'ona llarga. Per tant, les úniques longituds d'ona que arriben a la retina són les llargues, que, un cop convertides en senyals elèctrics, són interpretades pel cervell com a "vermell" mitjançant una sèrie de còmputs complexos. La tomaca apareix vermella a la nostra consciència no perquè sigui vermella al món sinó per la manera que té el nostre sistema visual de funcionar, diferenciant psicològicament les longituds d'ona que arriben a la retina.

Al regne animal no totes les espècies veuen en color. Hi ha animals com les balenes que només tenen un tipus de con i veuen el món en blanc i negre. Els gossos o els gats tenen dos tipus de con i perceben els colors de manera similar a una persona daltònica. També hi ha animals com les aus rapinyaires que veuen els colors de manera més enriquida, perquè tenen quatre tipus de con diferents.

Per tant, el color és un efecte especial que la nostra psicologia afegeix als estímuls del món. No és una adaptació capritxosa. En la nostra història evolutiva, la visió en color ens ha proporcionat avantatges en la recerca d'aliment, els aparellaments o les relacions socials. Hem d'entendre el desenvolupament de la visió en color i de la percepció en general com la manera més apropiada que ha trobat la natura per adaptar-nos al planeta Terra. És a dir, en termes naturals o evolutius, no és tan important captar la realitat exactament tal com és, sinó captar-la de manera que sigui útil per a l'adaptació i la supervivència d'un organisme.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar