Universitat Rovira i Virgili

L'IPHES suma esforços amb equips internacionals per saber millor com s'utilitzaven i per a què servien les eines prehistòriques

Dimarts, 8 de juliol de 2014

Investigadors de Paris han estat a Tarragona per avançar en l'estudi amb microscopi del desgast dels instruments lítics. La disciplina que ho estudia és la traceologia i tindrà una sessió dins del congrés internacional a Burgos aquest setembre.

Un equip internacional integrat per científics de Paris i de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han unit esforços per ser més competents a l'hora d'aprofundir en el coneixement de l'ús de les eines prehistòriques. En aquest context, Marie-Hélène Moncel i Antony Borel (investigadors del Département de Préhistoire-MuséumNational d'Histoire Naturelle), Sabine Martin (becària predoctoral de la University of Exeter, UK), Antonella Pedergnana (becària predoctoral a l'IPHES) i Andreu Ollé (investigador de l'IPHES i professor associat de la URV, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) han mantingut recentment una trobada de treball a Tarragona.

En el marc d'aquesta reunió a l'IPHES, els investigadors van realitzar la presentació d'una de les seves línies de recerca conjuntes, The quartz and quartzite tools from Payre: technology and use-wear analysis, sobre la tecnologia i la funcionalitat de les  eines (traceologia) de quars i de quarsita del jaciment francès de Payre. "Es va donar a conèixer la problemàtica, els treballs duts a terme fins ara, i les dues tesis que s'han posat en marxa enguany amb les dues noves beques predoctorals aconseguides el 2014: una de formació d'investigadors -FI- de la Generalitat de Catalunya, per a Antonella Pedergnana, i una altra de la Universitat d'Exeter, per a Sabine Martin), apunta Andreu Ollé.  Cal destacar que ambdues investigadores s'han format com a estudiants de mobilitat en el màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

La complementarietat dels aparells

El mateix investigador ha assenyalat: "A més, tots junts a l'IPHES vam estar veient com es poden utilitzar de forma complementària els diferents microscopis que tenim a l'abast, tant els òptics del nostre institut com els electrònics del Servei de Microscòpia de la URV i, esperem, els que s'incorporin en un futur proper a la nostra xarxa científica (com el Microscopi Làser Confocal, els microscopis digitals, etc.). en el tema concret de l'estudi del quars i la quarsita,

A les sessions de treball també hi va participar Juan Luis Fernández Marchena, que el curs passat va defensar un DEA (Diploma en Estudis Avançats) en l'àmbit de la traceologia, però sobre un altre tipus de quars, el cristall de roca, i que fa unes setmanes també va fer una presentació a l'IPHES amb el títol "Análisis funcional de los artefactos de cristal de roca de Cova Eirós. Aproximación experimental, traceológica y de residuos".

Línia de recerca

Tot plegat aquestes iniciatives s'inclouen en la línia de recerca en anàlisi microscòpica del desgast en eines de pedra prehistòriques, que està dins de la unitat de tecnologia lítica de l'IPHES. La disciplina que s'ocupa d'aquest tipus d'estudis és la traceologia, que té per objectiu l'estudi de la funció de les eines de pedra. "Es basa en l'anàlisi microscòpic d'aquests artefactes i en la descripció de les marques (poliments, impactes, estries...) que han quedat a la seva superfície com a resultat de la seva utilització", puntualitza Andreu Ollé. 

"El principi que s'aplica és que cada acció realitzada i cada matèria treballada deixen unes marques característiques. Per a reconèixer-les calen essencialment dues coses: és necessari reproduir-les abans de forma experimental, i cal caracteritzar-les amb l'ajuda d'una observació microscòpica meticulosa, que fins ara ha inclòs bàsicament l'ús de la microscòpia òptica convencional i de la microscòpia electrònica de rastreig", afegeix el mateix investigador.

Les activitats

Les dades traceològiques permeten identificar quin són els artefactes d'un conjunt arqueològic que realment són instruments, de quina manera van ser aquests utilitzats, i, en definitiva, quines activitats concretes (carnisseria, l'adobament de pells, el treball de la fusta...) es van portar a terme en els jaciments que s'estudien a l'IPHES, com els d'Atapuerca, l'Abric Romaní, la Boella o la Cativera.

"El nostre interès en l'aplicació a la traceologia de diferents tècniques d'observació microscòpica i en la col·laboració entre diferents especialistes ha portat a l'organització d'una sessió específica dins el proper congrés internacional de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques (UISPP), que se celebrarà el proper mes de setembre a Burgos", avança Andreu Ollé. Aquesta sessió porta per títol "Recent Trends and Aspects of Use-wear Analysis and their contribution to the Modernization of Archaeology." i està coordinada per aquest mateix investigador, juntament amb Juan José Ibáñez (CSIC), Adrian E. Evans (Univ. Bradford) i Laura Longo (Musei Civici Fiorentini).

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

D'esquerra a dreta: Antonella Pedertgnana, Marie-HélèneMoncel, Andreu Ollé, Sabine Martin i Antony Borel, a l’IPHES - IPHES

Imatges al microscopi electrònic de rastreig de la vora d'una eina de quarsita utilitzada experimentalment per a tallar fusta. Andreu Ollé/IPHES

Imatge del Microscopi Electrònic de Rastreig de pressió variable, aparell del Servei de Microscòpia de la URV que l’IPHES utilitza normalment per a estudis de traceologia, i en comparteix amb el personal investigador de París. Andreu Ollé/IPHES