Universitat Rovira i Virgili

Un estudi ofereix resultats i suggeriments sobre el tractament que els mitjans de comunicació fan dels conflictes polítics

Divendres, 21 de febrer de 2014

Un seminari al campus Catalunya ha servit per presentar els resultats d'un projecte de recerca sobre com els mitjans de comunicació tracten els conflictes polítics i territorials a l'Estat espanyol. Aquest estudi s'ha desenvolupat al Departament d'Estudis de Comunicació (DEC) de la URV al si del grup de recerca Asterisc, ha durat tres anys i ha comptat amb una dotzena d'investigadors, d'universitats catalanes, espanyoles i europees. A la presentació hi ha intervingut Hugh O'Donnell, professor de la Glasgow Caledonian University, i s'han debatut alguns suggeriments per al tractament periodístic dels conflictes polítics, fruït del treball de l'equip d'investigació.

Què tenen en comú les declaracions de José María Aznar i José Luís Rodríguez Zapatero sobre l'estat autonòmic, els papers de Salamanca o la prohibició dels toros a Catalunya? Que són qüestions que han esdevingut conflictes polítics, i que els mitjans de comunicació han tingut una influència rellevant en què això hagi estat així. Ara, un estudi de la URV ha pres aquests i altres casos com a exemple per analitzar la relació entre mitjans de comunicació i política. "Vam iniciar aquest projecte perquè el context polític i mediàtic s'estava escalfant molt [fa tres anys], i l'expectativa era que s'escalfés encara més", comenta Enric Castelló, professor del DEC de la URV i investigador principal de l'estudi.

El projecte, que es titula La construcció mediàtica dels conflictes polítics i territorials a Espanya. Estudi dels discursos i narratives i s'ha desenvolupat entre 2010 i 2013, analitza com els mitjans de comunicació parlen de la política, com transmeten les declaracions dels líders polítics, i quin paper tenen en la formació dels conflictes. "Els periodistes haurien de buscar una imparcialitat i distanciament", comenta Castelló, "però la realitat, com qualsevol persona pot observar amb només llegir un diari, o encendre la televisió o la ràdio, és que sovint prenen actituds ideològiques molt marcades. Aquesta polarització és una característica comú en els països del sud d'Europa, però en els últims anys hem observat que ha anat en augment en el cas espanyol".

De la qüestió cultural a la identitat

La prohibició de les corrides de toros és un exemple de com una qüestió "de caire cultural i social esdevé ràpidament un debat polític identitari", per la forma com els mitjans de comunicació tracten el tema i hi afegeixen elements per convertir-lo en un conflicte. Aquest i altres casos que ha analitzat l'equip del projecte es resumeixen al llibre La mediatización del conflicto político, que ha estat un dels resultats rellevants de la investigació.

Aquesta recerca ha tingut una dimensió internacional, ja que hi han col·laborat investigadors de Bèlgica, França i Gran Bretanya, concretament d'Escòcia. És el cas de Hugh O'Donnell, de la Glasgow Caledonian University, que ha intervingut en el seminari de presentació amb una conferència sobre el cas escocès. A més, s'han publicat resultats en revistes internacionals com la International Journal of Communication o Journalism Studies. "Hem intentat divulgar els resultats a nivell europeu, de cara a establir relacions amb possibles partners", afegeix Enric Castelló, "més ara que tenim al davant el repte de l'Horizon 2020. Aquest repte, per a nosaltres, com a departament jove, és fonamental".

Els resultats del projecte inclouen també un seguit de recomanacions per al tractament periodístic dels conflictes polítics que, segons Castelló, és una peça clau de la democràcia. L'estudi ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

Iolanda Tortajada, directora del DEC, amb Hugh O'Donnell i Enric Castelló, investigadors del projecte.