Universitat Rovira i Virgili

Troben una “latrina” de hienes de fa un milió d’anys al jaciment del Barranc de la Boella

Dimecres, 3 de juny de 2015

La troballa, una concentració d’excrements poc freqüent en contextos arqueològics, ha tingut lloc a La Mina i l’estudi dels copròlits aportarà molta informació sobre la conducta d’aquest animals i sobre com era l’entorn al Plistocè

A punt ja d'acabar (el 5 de juny) la campanya d'excavació arqueològica que des del passat 11 de maig realitza un equip dirigit per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragona), s'ha posat al descobert una latrina de copròlits (excrements fossilitzats) de hienes, amb una concentració de restes d'aquestes característiques molt poc freqüents al Plistocè. L'estudi d'aquests fòssils permetrà saber com era l'alimentació d'aquests animals i, conseqüentment, quin era l'entorn que va acollir les societats homínides que fa sobre un milió d'anys van viure en aquell indret, concretament en el jaciment que avui coneixem com La Mina.

Palmira Saladié, codirectora de l'excavació juntament amb Josep Vallverdú, ambdós arqueòlegs de l'IPHES, ha manifestat que aquests tipus d'excrements "són unes bones trampes per capturar i conservar el pol·len i, per tant, les dades que podem obtenir després al laboratori d'Arqueobotànica del nostre institut seran molt bones per saber com era el paisatge i el clima de fa un milió d'anys". D'aquesta feina s'ocuparan els palinòlegs Isabel Expósito i el Dr. Francesc Burjachs, ambdós també de l'IPHES.

Els mateixos copròlits són uns bons instruments per saber com era la conducta de les hienes fa un milió d'anys. "La latrina ens indica que la seva etologia és possiblement com la de la hiena tacada a l'actualitat. Aquests animals generen acumulacions d'excrements com a marcatge territorial", apunta Palmira Saladié.

En el mateix jaciment, a La Mina, l'equip ha descobert una important col·lecció  d'indústria lítica, tan petites ascles com els còdols que van usar com a matèria primera per elaborar les eines de pedra. Són sobre una cinquantena de peces molt ben conservades, fetes sobre sílex. "Tot això ens aportarà moltes dades sobre la cultura de les primeres poblacions humanes de Catalunya ampliant el que ja sabíem per les  campanyes anteriors", assegura Palmira Saladié.

A l'espera de l'estudi en laboratori de totes aquestes restes, Palmira Saladié avança: "Ja d'entrada aquesta associació de copròlits i industria lítica indica que tenim un entorn amb recursos molts abundants, perquè viuen en un mateix espai dos dels més grans depredadors del Plistocè: els homínids i les hienes". 

A això cal afegir-hi, que els homínids de fa un milió d'anys ja gaudien de bones capacitats cognitives, doncs van saber adaptar a un medi freqüentat també per aquests animals, ja que devien estar en competició directa amb aquests grans carnívors, comenta Saladié. En aquesta línia, Antonio Pineda, arqueòleg i membre de l'equip que excava al Barranc de la Boella, està elaborant un article científic en el qual insisteix en aquesta coexistència homínida amb altres grans depredadors. A més de les hienes, cal remarcar la presència de grans felins.

La Mina del Barranc de la Boella és de cronologia propera a la Gran Dolina d'Atapuerca. "Són dos jaciments complementaris -observa Palmira Saladié- perquè a Gran Dolina tenim el campament on vivien els homínids i el Barranc de la Boella és un indret on obtenien recursos, però no hi residien".
De la Cala 1, l'altre dels jaciments del Barranc de la Boella on enguany hi treballa l'equip, s'hi estan prenent sobretot dades topogràfiques i preparant el terreny per a la instal·lació d'una gran coberta protectora. "És una zona molt rica en restes de mamuts i ganivets de pedra, però, hi aprofundirem en els pròxims anys", puntualitza Josep Vallverdú.

La importància de la Cala 1, que omple un buit molt significatiu per conèixer la prehistòria de fa entre 600.000 i 800.000 anys, ho avala el fet que es pretén convertir no només en una àrea d'excavació de 200 metres quadrats per potenciar la recerca, sinó que també es preveuen organitzar activitats docents i de socialització relacionades. Els treballs de condicionament que s'hi estan fent són possibles gràcies a la bona sintonia entre l'IPHES, els propietaris dels terrenys i l'Ajuntament de La Canonja.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

Detall d'un dels copròlits que s'han trobat aquests dies - IPHES

Excavació a La Mina que finalitza el pròxim dia 5 de juny - IPHES