Universitat Rovira i Virgili

Descobreixen a Atapuerca el que podria ser el primer cas d'assassinat de la història de la humanitat conegut fins ara

Dijous, 28 de maig de 2015

Es basa en l'estudi d'un crani trobat a la Sima de los Huesos, de fa sobre 430.000 anys, que resol també la incògnita sobre l'acumulació de cadàvers en aquest jaciment, i que seria intencional

Un estudi sobre les lesions mortals sofertes per un dels individus recuperats en el jaciment de la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos), podria revelar el primer cas d'assassinat de la història alhora que resol el misteri de la insòlita acumulació de cadàvers en aquest indret fa 430.000 anys, que seria intencional, i amb la qual cosa es converteix en l'acte funerari més antic documentat fins ara. La troballa s'ha fet pública a través de la revista PLOS ONE, dimecres 27 de maig a les 8 del vespre. En la recerca hi ha participat Eudald Carbonell, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Es tracta del Crani 17, compost per 52 fragments recuperats al llarg de 20 anys d'excavació (1990-2010). L'individu al qual correspon deuria morir al començament de la seva joventut i el van dipositar a la Sima de los Huesos fa 430.000 anys, on s'han trobat restes d'altres 27 individus més de la mateixa època.

L'origen d'aquesta extraordinària acumulació de cadàvers ha constituït durant dècades una de les grans incògnites de la prehistòria mundial. Per als membres de l'equip d'excavació es tractava d'un acte intencional realitzat per altres humans. No obstant això, altres científics havien proposat explicacions alternatives, com que havien estat acumulats per l'acció de carnívors o per corrents de fang i aigua. Els estudis realitzats en els últims anys han permès descartar aquestes dues últimes hipòtesis, deixant només dues possibilitats: caigudes accidentals per l'avenc vertical de 13 m que dóna accés a aquesta cavitat, o l'acumulació intencional de cadàvers. Tot i així era molt difícil discernir de manera inequívoca quina d'aquestes dues hipòtesis era la vàlida.

El Crani 17 presenta dos orificis en l'os frontal, per sobre de l'òrbita ocular esquerra. El seu estudi ha permès demostrar que aquests orificis es van produir possiblement per l'impacte d'un objecte dur just abans o després de la mort de l'individu (quan encara tenia teixit tou). Això podria haver succeït durant la caiguda de 13 m per l'avenc que dóna accés al jaciment, cosa que seria compatible amb la hipòtesi de caiguda accidental.

Tècniques forenses

Ara bé, la naturalesa de les lesions guardava una sorpresa. Utilitzant les més modernes tècniques forenses ha estat possible demostrar que les dues lesions van ser causades pel mateix objecte, amb dos impactes diferents i amb distintes trajectòries, cosa que descartaria que es produïssin durant una caiguda accidental. El tipus de lesions, la seva localització i el fet que fossin causades amb dos cops independents i amb el mateix objecte, porta a interpretar que probablement van esdevenir durant un acte d'agressió mortal per un altre individu, en el que constituiria el primer cas d'assassinat conegut de la història de la humanitat.

Aquestes dades indicarien que l'individu del Crani 17, si ja era mort, no va poder arribar pel seu propi peu fins la Sima de los Huesos, sinó que el seu cadàver va haver de ser transportat, molt probablement, per altres humans. Aquesta hipòtesi suggereix que van ser els homínids els responsables de l'acumulació de cadàvers de la Sima de los Huesos i avalaria també la hipòtesi de que es tracta del primer acte funerari de la història de la humanitat.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

Crani 17 descobert a la Sima de los Huesos, a Atapuerca, en el qual s'observen dos orificis produïts per l'impacte d'uns objectes que li causarien la mort - Javier Trueba / Madrid Scientific Films