Universitat Rovira i Virgili

Una recerca evidencia els beneficis de l’estimulació auditiva a les aules per millorar l’aprenentatge

L'estudi es va fer durant el curs 2013-14 i es va centrar en l'atenció i concentració dels alumnes per millorar el rendiment i la reducció del fracàs escolar

En el treball, investigadores de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV demostren que l'estimulació auditiva neurosensorial suposa una millora en els resultats de l'aprenentatge en prop d'un 70% dels alumnes. Han aplicat un mètode centrat en l'atenció i concentració, el tractament de les dificultats d'aprenentatge i la integració de sons propis de l'anglès a les escoles Pla de Mar de Coma-ruga i Mediterrani de l'Ampolla.

La professora i responsable de l'ensenyament de Pedagogia, M. Concepció Torres, i la professora Mònica Casellas, del Departament de Pedagogia de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV, han dut a terme un projecte de recerca entre diversos nivells educatius dels centres Pla de Mar de Coma-ruga (el Vendrell) i Mediterrani de l'Ampolla en què posen de manifest fins a quin punt aplicar un mètode d'estimulació auditiva neurosensorial fomenta la recuperació de l'escolta i suposa una millora dels aspectes neuronals relacionats amb l'aprenentatge. L'estudi es va fer durant el curs 2013-14 i es va centrar en l'atenció i concentració dels alumnes per millorar el rendiment i la reducció del fracàs escolar, el tractament de les dificultats en l'aprenentatge i els trastorns que hi estan relacionats, i la integració dels sons propis d'una llengua estrangera, en el cas d'aquest treball, l'anglès.

La situació creixent d'alumnes amb dificultats d'atenció i concentració van ser els motius pels quals les investigadores van decidir tirar endavant el projecte. "En el procés neurofuncional d'atenció, l'oïda hi té un paper fonamental. Sense l'escolta no existeix comprensió correcta i integració del missatge verbal", apunten les investigadores. Quan l'òrgan de l'audició es troba en condicions òptimes, el missatge es rep correctament i es pot analitzar i integrar la informació de forma adequada. De la mateixa manera, destaquen, "els errors produïts durant la lectura ho són també de l'escolta, alteren la comprensió d'allò que es llegeix i impedeixen la integració correcta i la memorització dels conceptes".

Tenint en compte que escoltar és un procés mecànic auditiu, pot ser reeducat mitjançant l'estimulació auditiva neurosensorial que, segons han demostrat les investigadores, millora el resultat acadèmic d'un bon nombre d'alumnes. En el treball que van fer a les dues escoles, es va aplicar l'oïda electrònica Solisten, que es basa en el mètode Tomatis, un sistema que s'aplica arreu del món en l'àmbit acadèmic. Es tracta d'un dispositiu que reprodueix el so amb un efecte determinat que permet integrar la informació acústica i ajuda el cervell a rebre millor la informació, a seleccionar-la i a organitzar-la. Aquest mètode facilita la rehabilitació de l'oïda mitjana. Consisteix en un joc d'alternança entre dos canals sonors que transmeten el mateix missatge, però a intensitat i timbres diferents. Aquesta alternança comporta la mobilització dels músculs auditius i la recuperació de l'escolta.

L'estudi l'han dut a terme amb alumnes de les dues escoles de Coma-ruga i d'Amposta, que van seguir aquest mètode d'estimulació auditiva. En la part del treball destinada a l'atenció i la concentració per millorar el rendiment acadèmic i reduir el fracàs escolar, hi van participar 29 alumnes de quart de primària dels dos centres. Pel que fa al treball pel tractament de dificultats i trastorns d'aprenentatge, en van formar part cinc alumnes de tercer de primària i dos de quart de primària amb dificultats d'aprenentatge a l'escola Mediterrani, i nou alumnes de P5, segon i cinquè de primària a l'escola Pla de Mar. Finalment,  en la part de l'estudi d'integració dels sons de l'anglès hi van participar 35 alumnes de segon de primària a l'escola Mediterrani i 30 alumnes de tercer de primària l'escola Pla de Mar. Alguns d'aquests xiquets formaven part del grup d'intervenció i, els altres, del grup control. El programa va constar de dos períodes de trenta hores: una hora diària a l'aula, en una activitat curricular d'horari lectiu, en dos períodes de sis setmanes cadascun. El primer període va ser d'octubre a primers de desembre de 2013 i el segon període, de la meitat de gener fins a finals de febrer de 2014.

Els resultats han posat de manifest que, després del treball d'estimulació auditiva neurosensorial, els alumnes han mostrat una millora de la seva actitud per l'aprenentatge i tenen més atenció, concentració i motivació. En línies generals, entre un 70% i 80% dels alumnes estimulats seguint aquest mètode van millorar els resultats  després d'aplicar-lo. Els alumnes amb necessitats educatives especials han millorat en l'aprenentatge i, concretament, més disponibilitat per aprendre, sobretot pel que fa a les matemàtiques i als processos mecànics. Quant a l'aprenentatge de l'anglès, han millorat els indicadors de pronúncia, de comprensió de la llengua i la comprensió oral. El treball amb les famílies, a través d'uns breus qüestionaris, ha evidenciat que els xiquets han millorat en autonomia quan fan les feines de classe, tenen més seguretat amb els exercicis i més curiositat per les matèries de l'escola.

El projecte l'ha coordinat el Departament de Pedagogia de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili i ha rebut la col·laboració de les dues escoles, de Tomatis Développement (TDSA) i de Health Managing Group, representant de TDSA a Espanya. A més, té el vistiplau del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Territorials de les Terres de l'Ebre i de Tarragona.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

En el treball es va aplicar l’oïda electrònica Solisten, que es basa en el mètode Tomatis, un sistema que s’aplica arreu del món en l’àmbit acadèmic.

Un grup de nens d’alumnes de l’escola Mediterrani de l’Ampolla que van participar en la recerca.