Universitat Rovira i Virgili

Identifiquen per primer cop un queixal de més, un quart molar, en un homínid d’Atapuerca

Divendres, 24 d'abril de 2015

És la primera vegada que es reconeix en una publicació científica la presència d’un quart molar o extra en poblacions antigues. L’individu patia càries, abscessos, càlcul dental, desgast excessiu i presenta evidències de marques d'escuradents

Els éssers humans tenim 3 molars a cada costat de la mandíbula i 3 a cada banda del maxil·lar; tenir-ne un de més (una dent supernumerària) és una cosa molt rara. En poblacions humanes actuals aquest fet té una incidència d'un 0,1-3,4% . Però el fenomen ve de lluny.

Un article recollit recentment a la revista HOMO - Journal of Comparative Human Biology dóna a conèixer la presència d'almenys un individu de sexe masculí de sobre uns 40 anys d'edat, de fa entre 4.760 i 4.200 anys, localitzat al sepulcre col·lectiu la Cueva El Mirador, a Atapuerca (Burgos), que posseïa un quart molar, a més d'importants malalties bucodentals.

És la primera vegada que es publica en una revista científica l'existència d'aquest fenomen en un homínid de poblacions antigues i és també el primer cas identificat als jaciments d'Atapuerca. La investigació és fruit d'un treball dut a terme en col·laboració entre l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humanai Evolució Social), la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i investigadors de la Facultat d'Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Marina Lozano, investigadora de l'IPHES i professora de la URV, una de les signants de l'article, assegura: "En el cas de poblacions arqueològiques hi ha molts pocs exemples estudiats i publicats de molars supernumeraris. Per tant, és una novetat".

L'individu analitzat presenta evidències de diferents malalties que patia, com càries avançada, abscessos, càlcul dental, exostosi alveolar, modificació en l'oclusió per desgast excessiu, evidències de marques d'escuradents i patologia degenerativa temporomandibular  (entre l'os temporal i la mandíbula). "Aquest diagnòstic confirma que la salut bucodental a partir del Neolític empitjora en les poblacions agrícoles i ramaderes. Un fet agreujat, a més, per la falta de tractaments pal·liatius", observa Marina Lozano. Això passa perquè a partir d'aquesta època l'alimentació canvia: s'inclou, per exemple, més quantitat de cereals, aliments que tenen més midons i carbohidrats, cosa que fa que augmenti la proporció de càries dentals, una malaltia que és resultat de consumir carbohidrats i, a més, d'una manca d'higiene dental.

"Les restes s'han analitzat amb Tomografia Computeritzada de Feix Cònic (CBCT, sigles en anglès) per a obtenir un millor diagnòstic", puntualitza la mateixa investigadora. Aquesta tecnologia, que proporciona imatges en 3D, ha permès definir la morfologia interna i radicular del quart molar, amb la qual cosa s'ha pogut també establir l'absència d'altres dents supernumeràries en aquest individu.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

Mandíbula de l'individu d'Atapuerca que fa sobre 4.500 anys va viure a la Cueva El Mirador i que tenia un molar de més, concretament és la primera peça que s'observa per l'esquerra - IPHES

En aquesta imatge no apareix el quart molar, però si altres parts de la dentadura on s'observa el desgast i altres malalties que patia l'individu - IPHES

La investigadora Marina Lozano, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES