Universitat Rovira i Virgili

Segons un estudi de l’IPHES, cap homínid conegut és l’ancestre de neardentals i sapiens

Dimarts, 29 d'octubre de 2013

L'ancestre comú dels humans moderns i els neandertals que va viure a Europa fa milers d'anys encara no s'ha completat

Els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, han estudiat uns 1.200 molars i premolars fòssils, molts d'ells procedents d'Atapuerca i han determinat que les línies que van donar lloc a les dues espècies es van separar fa gairebé un milió d'anys, molt abans del que es pensava.

Un treball que es publica aquesta setmana a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), del qual un dels autors ha estat l'arqueòleg i director de l'IPHES, l'Eudald Carbonell, estableix que la recerca de l'ancestre comú dels humans moderns i els neandertals que van viure a Europa fa milers d'anys encara no s'ha completat, i presenta evidències que les línies que van donar lloc a les dues espècies es van diluir fa gairebé un milió d'anys, molt abans del que suggereixen els estudis basats en evidències moleculars.

Aquest estudi ha permès observar que cap dels candidats s'ajusta al perfil esperat en l'avantpassat de neandertals i sapiens. "Els nostres resultats criden l' atenció sobre la gran discrepància que hi ha entre les estimacions moleculars i paleontològiques del moment en què es van separar dues espècies" , explica Aida Gómez-Robles, primera autora de l' article que actualment treballa al Center for the Advanced Study of Hominid Paleobiology de George Washington University (EUA).

"Aquestes diferències no poden ser ignorades, sinó que cal trobar una forma de conciliar-les" , exposa Gómez-Robles. Per arribar a aquesta conclusió, la de que cap de les espècies candidates té la forma dental d'aquest ancestre, els investigadors han estudiat vora un miler de molars i premolars fòssils, molts d'ells procedents d'Atapuerca, mitjançant anàlisis morfomètrics i tècniques estadístiques desenvolupades per la biòloga Emilia Martins d'Indiana University .

L'estudi també mostra que les potencials espècies ancestrals descobertes a Europa són morfològicament més similars als neandertals que als humans moderns, el que suggereix que el llinatge neandertal va aparèixer fa aproximadament un milió d'anys i que la seva divergència va tenir lloc abans de que es suposava, aproximadament fa 350.000 anys, segons altres estudis. Els mètodes emprats, que són els quantitatius i estadístics, proporcionen un mitjà més exacte per resoldre els debats sobre els orígens humans que les anàlisis descriptives que s'han fet servir en el passat.

"Aquest estudi ens diu que encara hi ha troballes esperant-nos, i els fòssils africans d'una antiguitat aproximada d'un milió d'anys mereixen una especial atenció com a possibles ancestres dels neandertals i els humans moderns", conclou David Polly professor de paleoentologia a la Universitat d'Indiana.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

Mostra d'algunes de les dents analitzades- CENIEH