Universitat Rovira i Virgili

Els humans d'Atapuerca de fa entre 7.200 i 3.100 anys incloïen en la seva dieta gos domèstic, gat salvatge, guineu i teixó

Dilluns, 19 de gener de 2015

Això s'ha pogut documentar a partir de la presència en aquestes restes de marques de tall, evidències de processament culinari i de mossegades humanes. La troballa es recull a un article publicat a la revista Quaternary International.

Fa entre 7.200 i 3.100 anys aproximadament els humans que van viure a la Cueva El Mirador, a Atapuerca (Burgos), incloïen en la seva dieta gos domèstic, gat salvatge, guineu i teixó. El consum d'aquestes espècies era molt poc freqüent a Europa continental en aquells temps, però en aquest jaciment s'han trobat 24 restes fòssils que avalen el seu processament. La troballa es recull a un article publicat a la revista Quaternary International, amb Patricia Martin, col·laboradora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a signant principal.

El Mirador va ser utilitzada per albergar els ramats, compostos fonamentalment per ovicaprins i bestiar boví. La base de la dieta també la integren aquests animals, però, altres espècies, com els petits carnívors esmentats, també són emprats per al consum. Això s'ha pogut documentar a partir de la presència en aquestes restes de marques de tall, evidències de fracturació antròpica, de processament culinari i de mossegades humanes.

Fracturats i bullits

En algunes illes de la Mediterrània, com Xipre, es documenta el consum d'algunes d'aquestes espècies ja en el Neolític, en canvi, es tracta d'una pràctica molt poc freqüent a l'Europa continental. "A El Mirador, els gossos van ser desarticulats, descarnats, els seus ossos fracturats i, finalment, bullits", comenta Patricia Martin. En aquest jaciment això s'ha observat tant en els nivells Neolítics com en els de l'Edat del Bronze. Es produeix de manera puntual, en diferents episodis, però té continuïtat temporal.

S'ha plantejat la possibilitat que aquesta pràctica estigués relacionada amb moments esporàdics de fam o escassetat i/o amb una consideració especial de la carn de gos. "És una de les possibilitats que remenem -puntualitza Patricia Martin-. No obstant això, segons dades etnogràfiques, en algunes cultures asiàtiques o entre els berbers, es considera la carn de gos com una rica font de proteïnes i/o com una delicatessen. Tampoc es pot descartar que en alguns casos l'objectiu fos obtenir i aprofitar la pell d'aquests animals".

El consum de les altres espècies referides, al Mirador, és més limitat que el dels gossos, i es documenta fonamentalment en els nivells neolítics. Els gats salvatges i els teixons van ser bullits i la seva carn va ser cruspida. Donada la dificultat de caçar carnívors salvatges, i el caràcter excepcional del seu consum en aquest jaciment, es planteja la probabilitat que aquests animals haguessin estat capturats de manera accidental i, posteriorment, ingerits. "Tot i això, tampoc es pot descartar l'opció que fossin empleats com una font extra d'aliment en períodes d'escassetat", assenyala Patricia Martin.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

Treballs científics a la Cueva El Mirador durant la passada campanya d'excavació - IPHES

L'arqueòloga Patricia Martin, col.laboradora de l'IPHES i signant principal de l'article, treballant en aquest institut fa uns dies - Cinta S. Bellmunt/IPHES

Fragment de radi de gos amb marques de tall realitzades pels homínids a la Cueva El Mirador, a Atapuerca - IPHES