Universitat Rovira i Virgili

Els neardentals usaven escuradents per calmar el dolor de genives

Una recerca de l'IPHES, en col·laboració amb la UAB, documenta el cas més antic de tractament pal·liatiu mitjançant aquest utensili

L'hàbit tan comú d'eliminar restes de menjar que queden entre les dents, està directament associat al gènere Homo de molt antic, ja que fins i tot s'hi ha documentat en dents d'Homo habilis, espècie que va viure fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. Ara, però, una nova investigació, basada en les restes fòssils d'un neandertal, ha demostrat, a més, que aquest homínid feia servir també els escuradents per calmar el dolor produït per algunes malalties bucals com la inflamació de les genives, essent el cas més antic que es documenta de tractament pal·liatiu associat a una patologia d'aquest tipus i realitzat amb aquest utensili.

Els investigadors Marina Lozano, Carlos Lorenzo i Gala Gómez, membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en col·laboració amb Maria Eulàlia Subirà, professora i investigadora d'Antropologia Biològica  de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i José Aparicio de la Diputació Provincial de València han  relacionat les marques d'escuradents en molars de neandertals amb la malaltia periodontal. Han conclós que el neandertal no tenia càries ni havia patit abscessos, tot i que les dents conservades presentaven un gran desgast, fruit d'una dieta abrasiva, basada en aliments durs i fibrosos.

Marina Lozano assenyala: "És molt possible que se li quedessin fragments d'aliments entre les arrels dentals i les genives i intentaria extreure aquestes restes de menjar per calmar el dolor. A més, la inflamació de les genives per si mateixa també provoca sensació de tenir un cos estrany sense que aquest existeixi. No obstant, en el cas de Cova Foradà l'escuradents no va ser emprat tan sols com a una primitiva forma d'higiene dental, sinó que està associat a una patologia dental i a un intent d'alleugerar el dolor, i és el que el fa singular", recalca Marina Lozano.

És a dir, que ens trobem davant d'un dels primers exemples de tractament pal·liatiu amb escuradents, el més antic documentat fins ara. Conseqüentment, "aquest estudi suposa un pas més per caracteritzar els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d'adaptacions al medi i de recursos fins i tot, en el camp de la medicina pal·liativa", conclou la mateixa investigadora.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

La Cova Foradà (València), on es va trobar la dent tractada amb escuradents - Jordi Mestre/IPHES