Universitat Rovira i Virgili

Els infants que consumeixen llet amb més proteïnes durant el primer any tenen tres vegades més risc de patir obesitat que els que prenen llet materna

Divendres, 19 de setembre de 2014

Ho confirma el resultat de la comparativa de 1.200 nenes i nens de cinc països europeus que durant el primer any de vida han estat alimentats amb llet materna i amb llet artificial d'alt i baix contingut proteínic.

L'estudi és el resultat de tres projectes del 5è, 6è i el 7è Programa Marc europeu: Childhood Obesity Project (CHOP), Early Nutrition Programming Project (EARNEST) i Long-term effects of early nutrition on later health (EarlyNutrition), en què hi participa la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV, al capdavant de la qual hi ha els doctors Ricardo Closa i Joaquín Escribano. 

El treball s'ha publicat a la revista científica The American Journal of Clinical Nutrition i correspon als resultats dels estudis que es van fer als infants quan tenien sis anys.

La ingesta de proteïnes en els infants de zero a un any té un efecte en l'obesitat futura. Els investigadors d'aquest treball han comprovat que, als sis anys, es confirma la hipòtesi de què partien: els nens que han estat alimentats amb llet artificial amb alt contingut proteic tenen un risc tres vegades superior de patir obesitat que els que han estat alimentats amb llet materna, o bé amb llet artificial amb baixa proteïna.

En aquest estudi, en el qual s'ha fet el seguiment de 1.200 nenes i nens de cinc països europeus des del seu naixement, s'havia evidenciat l'augment de creixement corporal als dos anys de vida en aquells que havien rebut més proteïnes a través de la lactància artificial els primers anys, un estudi  publicat també a la revista  The American Journal of Clinical Nutrition. Ara, els resultats dels nens i de les nenes corresponent als sis anys  -publicats a la mateixa revista científica- han confirmat que als sis anys, aquesta tendència es manté. "Els indicadors són més clars que als dos anys", explica el doctor Ricardo Closa qui, junt amb Joaquín Escribano -tots dos coordinadors de la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV- participen en aquest treball de recerca. Els Índexs de Massa Corporal (IMC) ja mostren que els que han estat alimentats amb llet artificial amb alts continguts de proteïnes "tenen quasi tres vegades més possibilitats de ser obesos als sis anys i, per tant un augment del risc de patir problemes metabòlics a l'edat adulta", explica l'investigador.

Els resultats d'ara confirmen que rebre més proteïnes durant el primer any deriva en un major pes durant els dos primers anys i més risc de patir obesitat als sis. Això s'acompanya, a més, de canvis en el metabolisme. No només tenen un augment de pes sinó que pateixen canvis hormonals que poden afavorir alteracions metabolòmiques en un futur.  L'augment de risc es comprova, apunten, extraient  tots els factors confusors que hi puguin incidir: hàbits de vida, activitat física, alimentació posterior, etc. És a dir, en l'estudi s'aïllen els factors que poden interferir amb els resultats. A banda, durant el seguiment dels nens s'estudia no només la implicació de les proteïnes en l'obesitat futura, sinó també el seu paper en el desenvolupament dels òrgans i a nivell metabòlic. Alguns d'aquests efectes estan publicats en revistes científiques fruit dels treballs dels mateixos investigadors.

Els resultats d'ara "tenen una transcendència molt alta a nivell de salut pública", explica el doctor, que afegeix que  les cases comercials han anat per davant de les recomanacions de les agències europees i "ja limiten les proteïnes". A Europa han baixat els índex permesos de proteïnes a la llet, "però aquesta recerca hauria de fer canviar les recomanacions de salut".   Amb els resultats a la mà, els investigadors recomanen que les llets artificials tinguin 1,8 grams de proteïnes per cent calories mentre que està acceptat pràcticament el doble, 3,5 grams, i "encara hauria de baixar més", apunten els investigadors.

El  treball de recerca s'emmarca en el Childhood Obesity Project i rep finançament actualment a través del projecte Long-term effects of early nutrition on later health (EarlyNutrition). El projecte rep un ajut de 8,96 milions d'euros del 7è Programa Marc de la Comissió Europea i el porten a terme equips de recerca de tota Europa, Australià i Estats Units.

Estudi de la ingesta de proteïnes durant el segon any de vida

S'ha comprovat que la ingesta de proteïnes precoç té un efecte a la llarga, ja que afecten el fenotip. S'ha detectat que se'n consumeixen massa durant el s primers mesos i que aquest fet té conseqüències metabòliques posteriors, segons els investigadors, que pensen que l'efecte de les proteïnes durant el primer any es podria estendre també al segon any de vida. Aquest fet té tanta importància que ara faran un nou estudi amb investigadors d'Alemanya i Espanya per comprovar quins efectes té la ingesta d'una quantitat de proteïnes elevada durant el segon any de vida, en l'obesitat posterior. "Tenim clar que hem de trobar causes per a prevenir obesitat perquè el tractament és poc efectiu i els canvis metabòlics són precoços". S'estudiaran 2.000 nens dels quals ara se'n començarà a fer la recollida i el seguiment. L'alimentació el segon any és lliure i complementària i la llet és l'aliment que marca la diferència en l'aportació proteica.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar

1200 nenes i nens de 5 països europeus han participat a l'estudi.

La Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV, forma part del projecte.