Universitat Rovira i Virgili

Els forats de les raquetes de pàdel no tenen un efecte rellevant, des del punt de vista de l'aerodinàmica

Dilluns, 7 d'octubre de 2013

Es la conclusió del treball de Francisco Huera-Huarte, investigador de la URV, que acaba de publicar a la revista científica Journal of Sports Engineering and Technology.

La situació i el nombre dels forats a les raquetes de pàdel serveix de ben poc. Es la conclusió del treball que Francisco Huera-Huarte, investigador del Laboratori d'Interacció Fluid-Estructura (http://www.etseq.urv.es/life/), del Departament d'Enginyeria Mecànica de la URV, acaba de publicar a la revista científica Journal of Sports Engineering and Technology que analitza la funció del que els fabricants de raquetes de pàdel anomenen "forats aerodinàmics".

El resultat del treball és el següent: des del punt de vista estrictament aerodinàmic, l'efecte dels forats en les forces d'arrossegament a la raqueta són negligibles. Les úniques combinacions de forats que disminueixen l'arrossegament són aquelles en què els forats es distribueixen per la part externa de la raqueta.

L'investigador volia saber si els forats de les raquetes tenien sentit aerodinàmic o no. Per això va construir una raqueta a escala, que va anar provant amb diferents distribucions de forats en un canal hidrodinàmic; d'aquesta manera va poder analitzar el flux d'aigua al voltant de la raqueta i les forces fluidodinàmiques que es produïen.

El resultat és que, des del punt de vista de l'aerodinàmica, els forats no tenen un efecte rellevant en la raqueta i, en cas que se'n vulgui posar, cal distribuir-los a la zona externa i no a la zona central, que és on se solen situar. Quan els forats es disposen a la zona externa, els raigs que es produeixen interaccionen amb l'estela que genera la raqueta quan es colpeja i fa que les forces aerodinàmiques siguin menors. El fet de tenir-los a la part central provoca que no millori l'aerodinàmica, al contrari. I si, a més de l'aerodinàmica s'analitza la rigidesa o durabilitat de la raqueta, el pitjor és tenir-los al centre.

En aquest treball, s'ha utilitzat un model de raqueta genèric per analitzar l'efecte dels forats en les forces d'arrossegament i com aquestes forces estan relacionades amb l'estela generada durant el moviment. Segons l'investigador, "el jugador difícilment notarà cap diferència amb forats o sense". Amb els forats a la part externa de la raqueta, aquesta té menys resistència aerodinàmica i més estabilitat, i una raqueta lliure de forats a la part central pot durar més. L'estudi no s'ha fet per l'encàrrec de cap empresa, tot i que ja hi ha algun fabricant que s'ha interessat pels resultats del treball.

Velocimetria per imatge de partícules

Aquest és un dels experiments recents que s'ha dut a terme al canal hidrodinàmic de la URV. L'estudi s'ha fet en un canal aigua per mantenir la semblança dinàmica i estar més a prop de la situació real. Per fer-ho, han situat la raqueta dins del canal d'aigua amb una sèrie de sensors per mesurar les carregues hidrodinàmiques. Un cop dins l'aigua, s'han mesurat les forces d'arrossegament, sustentació, etc. Per fer l'estudi, un làser d'alta intensitat genera un feix de llum aigües avall de l'objecte a estudiar, en aquest cas, el model d'una raqueta. Al mateix temps que el làser genera un pols de llum, es fan fotografies, i com que a l'aigua hi ha partícules que reflecteixen llum, amb aquestes imatges es pot analitzar com es mou l'aigua al voltant de la raqueta. Aquesta tècnica s'anomena velocimetria per imatge de partícules digital (DPIV), i serveix per estudiar la dinàmica del flux en relació a l'objecte estudiat.

Una eina singular

Aquest canal hidrodinàmic és un dels pocs que hi ha a l'Estat espanyol i ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia. Va ser dissenyat pel mateix investigador, després de passar uns anys com a investigador postdoctoral a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on hi havia un canal similar. A la URV es va posar en funcionament a finals de 2012, després de més de dos anys de disseny i construcció. Des de llavors fins ara, a banda d'aquest treball, s'hi han dut a terme projectes de recerca bàsica i de transferència a empreses, en els sectors de l'automoció i les energies renovables i l'enginyeria oceànica, ja que pot generar onades en superfície lliure i permet experimentar amb corrent i onades. El canal és una infraestructura del Departament d'Enginyeria Mecànica de la URV per a estudis en l'àmbit de la mecànica de fluids i la interacció fluid-estructura.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar